Documento sin título

19-04-2020
Hola, bon dia...
Per fi ha arribat el dia de començar el nostre viatge a Uzbekistan. El dia s’ha aixecat amb molts núvols i una mica de pluja però espero i desitjo que cap de nosaltres hagi tingut cap dificultat per arribar a l’aeroport. El nostre vol surt a les 11’50 amb destinació Istanbul, on, si tot va bé, ens haurem d’esperar dues hores.
Estem molt il•lusionats amb aquest viatge ja que podrem gaudir de les meravelles de la ruta de la seda, sense sortir de casa...
El viatge virtual ha començat.
20-04-2020
El dia d’ahir va ser molt llarg. Vam sortir d’Espolla molt aviat i després del tren i els dos avions vam arribar a Tashkent a la 1 de la matinada. Sort que tot va anar bé. A l’aeroport ens esperava el guia que segurament ens acompanyarà tot el viatge, el Sr. Polo. Vam arribar a l’hotel cap a les tres degut a les maletes i a un petit recorregut amb autobús fins el centre de la ciutat. Ens ha tocat l’hotel Sholik Palace de 4*. Les habitacions són molt correctes i sobre tot espaioses (com podeu comprovar en la foto de la nostra, espero que les vostres siguin iguals o millors). Ara ens estem preparant per baixar a esmorzar, hem quedat a les 10 a recepció amb el guia que ens vol explicar 4 coses. Aquest matí el tenim lliure, però la Puri ja s’ha preocupat de muntar un recorregut per llocs de la ciutat que no es visiten normalment. A la tarda i després de dinar en un restaurant típic començarem la visita per la part antiga de la ciutat: complex arquitectònic Hasti Imam, Madrassa Barak Khan, Madrassa Kafal Shohi, Madrassa Kukeldash i Basar Chorsu. Sopar bufet a l’hotel.
20-04-2020
Després de l’esmorzar i de les orientacions del guia vam decidir fer una volta pels voltants de l’hotel.
Els voltants de l’hotel són molt comercials, amb àmplies avingudes, botigues i restaurants. El primer lloc que vam visitar va ser el museu Amir Timur , l’edifici ja val la pena i a dins hi podem veure maquetes de molts del llocs que veurem durant el viatge. A la sortida ens vam dirigir cap a la plaça d’Amir Timur. Al centre de la plaça una estàtua gegant de Tamerlan (substitueix a una de Karl Marx) ens dona la benvinguda. El parc està ple d’artistes que fan caricatures i ofereixen les seves obres i també molts venedors ( records de l’època soviètica, monedes, xuxes,...) Al parc també veiem molts pavellons que abans devien servir per escoltar música i actualment estan plens de cafeteries i restaurants . De tornada vam passar per la plaça de la Òpera. Aquest edifici va ser construït després de la II guerra mundial per presoners japonesos.
Al migdia vam anar a dinar al restaurant Afsona.
A la tarda, i amb calçat còmode recomanat pel guia, vam començar la part turística-cultural del viatge. Primer vam visitar el complexa de Hasti Imam que consta de 2 mesquites, 1 mausoleu i una madrassa ( lloc on estudien els futurs imams). El lloc espectacular l’únic problema la falta de lavabos. Caminant vam anar fins a la Madrassa Barak Khan i el Mausoleu Kafal Shohi. Vam tornar a agafar el petit autobús i vam anar fins a la Madrassa Kukeldash i al Basar Chorsu.
La madrassa és espectacular però només es pot visitar per fora ja que està en procés de reconstrucció. El Bazar és un gran pavelló modern però per dins és força interesant ja que s’hi poden trobar molts productes de la zona: espècies, roba, artesania,...
Si algú vol més informació sobre els monuments que hem visitat avui podeu buscar-la a la guia que us vaig enviar.
21-04
Avui s’ha aixecat un dia magnífic, sol i 28º de temperatura. Esmorzem a l’hotel i fem temps esperant la sortida cap a l’aeroport per agafar el vol cap a Nukus. El vol ha anat molt bé i hem tardat 1hora 40 minuts. Ens han recollit en un petit autobús i hem continuat el viatge fins a Khiva. Ens ha tocat l’hotel Malika Khiva de 3*. La situació de l’hotel és excel•lent, es troba al costat de una de les portes d’entrada a la ciutat. Les habitacions són molt senzilles, però netes. No té ascensor però ens han pujat l’equipatge. En Polo ens mana la presa i al cap de mitja hora ens trobem tots al vestíbul disposats a realitzar la visita a la ciutat.
El primer que vam visitar va ser el complex Ichan-Kala (segles XII-XIX): Kalta Minor i la Madrassa Amin Khan (segle XIX), el Palau Kunya Ark (segle XII-XVIII), la Madrassa Mohammed Rahim Khan (segle XIX), el Minaret i la Madrassa Islom Khodja. Hi anem caminant, ja que es troba a pocs minuts de l’hotel. Hem entrat a la ciutat fortificada per la porta Ota Darvoza, ens trobem davant un carrer ple de botigues de records ( la Maria ja es vol parar i el guia li mana la pressa), fa molta calor 30º. A l’esquerra podem veure el minaret Kalta Minor, amb les seves magnífiques rajoles de colors blaus, i tot seguit pugem unes escales per arribar a la madrassa de Mohamed Amin Khan, la més gran de Uzbekistan. Actualment la madrassa està ocupada per un hotel.
Des de la madrassa podem accedir per un petit pont de fusta al minaret de Kalta Minor, impressionant. El minaret està inacabat, volien construït una alçada de 70 metres i es van quedar en els 26 actuals (segurament degut a l’elevat cost del projecte). Va ser una pena no poder accedir a l’interior. Vam seguir la visita cap al Palau Kunya Ark (segle XII-XVIII), la Madrassa Mohammed Rahim Khan (segle XIX), el Minaret i la Madrassa Islom Khodja. Des del minaret d’aquesta última vam poder veure el conjunt dels monuments que acabàvem de visitar, la pujada al minaret es força claustrofòbica. Dinem de bufet , al restaurant Yasavul Boshis, senzill però variat. El millor l’aire a condicionat i la cervesa. A la tarda seguim amb el Complex arquitectònic Tash Hovli (harem segle XIX, el millor els sostres de fusta de les habitacions que s’assemblen molt als de l’Alhambra ), el Mausoleu de Pahlavan Mahmud (l’interior és impressionant) i la Mesquita Juma (segle X). Sopar i trasllat a l’hotel.
22-04
Continua el bon temps ( a Espolla ens han dit que fa dies que plou). Ens hem aixecat aviat i hem anat a fer una volta al costat de les muralles, la part més famosa d’aquesta ciutat. Esmorzar i sortida per carretera cap a Bukhara. En Polo ens diu que tindrem l’oportunitat de veure una panoràmica del riu Amu Darya i del desert de Kyzyl-Kum, el viatge durarà unes 8 hores. A la sortida de la ciutat veiem moltes parades de síndries i melons. Sense adonar-nos el paisatge canvia i ens trobem en ple desert, on abans circulaven les caravanes de camells nosaltres només veiem un paisatge estepari. Fem una primera parada a una gasolinera i no ens tornem a parar fins arribar al riu Amu-Darya. Aquí fem una petita parada i una mica apartat de la carretera veiem una “tualet” però pel seu aspecte preferim esperar a l’hora de dinar i anar al lavabo del restaurant.
El “restaurant” on dinem resulta ser un senzill lloc al costat de la carretera. Mengem a fora a sota unes lones. El dinar consta d’uns pinxos de xai acompanyats per pebrot, albergínies i tomata (el guia es disculpa i ens diu que es tot el que poden trobar en aquest lloc). La cervesa fresca lo millor. Els lavabos estaven en unes condicions lamentables, no sé com devien ser els del costat del riu... La resta del viatge va continuar per una carretera recta que travessava una zona estepària on només vam poder veure alguna tenda abandonada.
Al arribar a Bukhara ens toca l’Hotel Omar Khayyam Hotel 4* , molt ben situat, les habitacions una mica petites però molt net, wifi gratis. Ens dutxem ( trobo a faltar la piscina en els hotels ) anem a sopar i després fem una volta pels voltants de l’hotel, la ciutat és molt tranquil•la.
23-04
Avui és Sant Jordi i en Miquel, sempre tan atent, va comentar de regalar una rosa a les nostres princeses. Al vespre vam parlar amb en Polo i al matí vam trobar 5 roses a la recepció. Feliç Sant Jordi. Després de l’esmorzar el guia ens comenta que Bukhara és la ciutat més turística de Uzbekistan i això es nota en els molts negocis que hi ha muntats.
Vam començar la visita amb el Mausoleu dels Samani, és una construcció molt curiosa ja que no s’assembla a cap de les que hem vist fins ara. És un dels monuments musulmans més antics del país i es conserva en tan bon estat ja que va estar cobert de terra durant molts anys. Tan l’interior com l’exterior estan decorats amb motius geomètrics. En Polo ens va dir que la tomba era un lloc de pelegrinatge i que si volies millorar la teva sort havies de fer tres voltes a l’edifici en la direcció de les agulles del rellotge, evidentment les vam fer... (a veure si l’any que bé podem viatjar de veritat).
Al davant vam poder visitar el mausoleu de Chashma Ayub (el Job dels cristians i jueus), també és un lloc de pelegrinatge i en ell s’hi troba un pou que segons la llegenda l’atribueixen a Job (ayub).
Després vam fer un breu recorregut per anar fins a la Mesquita Bolo Hauz i la Ciutadella Ark. La mesquita és molt original, té un petit minaret i la zona d’oració està oberta al públic. La ciutadella és un fort que està al mig de la ciutat amb unes muralles imponents, l’interior no es gaire interesant. Dinem al restaurant Ayvan, el més occidental de tots el que hem provat fins al moment.
A la tarda comencem un nou circuit per la mesquita Kalon. La mesquita actual va ser construïda al segle XVI i es troba unida al magnífic minaret Kalon, del segleXII, que és el minaret més alt de la regió amb 47m d’alçada. Era conegut com “la torre de la mort” ja que des d’ell hi llençaven als condemnats. És una meravella que va impressionar a Gengis Khan i per això no el va destruir. També va ser utilitzat com a far per guiar les caravanes del desert durant les turmentes de sorra.
Vam entrar a la mesquita per un dels 4 arcs decorats “pishtaq”, té una capacitat de 10000 fidels, es impressionant. A la sortida vam visitar la madrassa de Mir-i-Arab, amb un formidable “pishtaq” d’entrada, folrat amb rajoles blaves, verdes i dorades que resplendeixen amb la llum del sol. Aquesta escola va ser l’única que va estar oberta durant l’època soviètica i actualment no es pot visitar. Vam passar pel costat del mercat en forma de cúpules Toki Zargaron i ens vam dirigir a les madrasses de Ulughbek i Abdulaziz kan. Estan situades una al davant de l’altra, la primera la va fundar un astrònom i la façana està decorada amb frases de l’Alcorà. La segona va ser construïda dos segles més tard i està molt més decorada, a l’interior podem observar imatges de dragons xinesos i ocells del paradís. Una part de l’edifici està inacabat.
Abans d’arribar a la mesquita Maghoki Attar ens trobem amb el basar Toki Telpak Furushon, segons el guia és en aquest lloc on podem comprar gorres (els típics doppys que porten els homes) i barrets de pell, Només d’entrar ja hem perdut a la Maria que s’ha parat a la primera botiga. El guia ens acompanya fins al davant de la mesquita que està situada en una plaça i ens ensenya un altra basar el Toki Serrafon. Ens explica que aquest estava dedicat al canvi i préstec de diners. Consisteix en 4 passadissos que es creuen sota una cúpula. Actualment està ple de botigues que venen tota classe de mercaderies. Ens deixa una hora per voltar abans de tornar.
De tornada a l’hotel fem l’última parada per veure Chor Minor (chor significa 4 i minor minaret). En realitat aquest edifici és una porta d’entrada a una madrassa. Les torres son magnífiques i recorden, en petit, al gran Kalta Minor de Khiva. Sopem a l’hotel i anem a dormir ja que el dia ha estat molt llarg.
24-04
Sortim molt aviat al matí camí de Shakhrisabz, la ciutat natal del famós Tamerlan (Timur), uns 300km. Viatgem per una carretera nacional en força bon estat. El paisatge ha canviat completament, hem abandonat el desert i passem amplies valls de color verd. També podem veure camps de cotó, pastors amb els seus ramats d’ovelles i algun pagès, amb el seu burro, al costat de la carretera o dormint sota les moreres (estem a la ruta de la seda)
Shakhrisabz significa “ciutat verda” i va ser triada per Timur com la capital del seu gran imperi.
La primera visita la vam fer a les restes del Palau Ak Saray, el guia ens comenta que era el palau d’estiu més gran d’Orient ( el dels emperadors de la Xina era immens...). Actualment cal fer molts esforços per imaginar-nos el monument ja que només queden 2 parets del “pishtak” amb rajoles blanques i blaves. Les parets de més de 40 metres resulten impressionants !!! A pocs metres podem veure l’estàtua de Timur. Al costat també visitem la Mechet' Khazrat Imom ( sense gaire interès) i el mausoleu de Jahongir, construït per guardar les restes del fill gran de Timur.
Ens dirigim a Dur ut Tilovat que significa “casa de la meditació”. A l’interior hi ha una madrassa on Timur va enterrar les restes del seu pare. Al costat podem admirar la mesquita de Kuk Gumbaz amb les seves meravelloses cúpules blaves. Aquesta mesquita encara és un lloc de culte.
Vam dinar en un petit restaurant local amb gent del país. El menú : amanides variades, tomata i cogombre, crestes de patata, de ceba i carn, i una espècie de ravioli gegant amb carn de xai, patat i iogurt. Per postres fruits secs, meló i síndria. Per beure te i aigua ( no hi havia cervesa)
A continuació viatge a Samarkanda (170 km). Trasllat a l’hotel Majestic Palace 3* (situat al centre de la ciutat, l’hotel de 4* està situat al costat de l’aeroport). Arribem amb el temps suficient per gaudir de les últimes hores de sol i poder fer una visita ràpida als voltants de l’hotel abans del sopar. La majoria s’estimen més quedar se a l’hotel, amb la Puri decidim fer un passeig i només sortir de l’hotel veiem un conjunt monumental impressionant. Dues torres circulars i una cúpula de color turquesa destaquen de l’immens edifici. Segurament és el mausoleu de Gur Emir, on està enterrat Timur. Fins demà no tindrem el privilegi de visitar el seu interior. Sopar a l’hotel i bona nit ...
25-04
Després d’esmorzar ens preparem per un dia molt llarg, hem arribat al punt culminant del viatge i esperem gaudir-lo. El primer que visitem és l’edifici que havíem vist ahir a la nit, era el Mausoleu de Gur Emir (Tomba del rei). Realment Timur volia ser enterrat a Shakhrisabz, la ciutat que vam visitar ahir però finalment va ser enterrat a Samarcanda. Aquest monument és un antecessor del Taj Mahal. Evidentment l’edifici no té la grandiositat ni la bellesa del Taj Mahal però és una tomba magnífica. El “pistahq” que trobem a l’entrada ja es digne d’un rei i la cúpula, en forma de bulb, destaca per sobre de l’edifici.
Només d’entrar a l’interior ens trobem amb un sostre de milers d’estrelles dorades. En el terra de marbre hi podem trobar les pedres que senyalen el lloc que ocupen les diferents tombes. Al centre la tomba d’Amir Timur una pedra de jade negre amb una història que en Polo ens explica amablement : “El 1740, l’emperador persa Nadir Shah, que era un admirador de les conquestes de Timur, es va emportar el sarcòfag a Persia, el bloc es va trencar en dos i això va ser considerat un mal auguri. Casualitat o no, el fill de l’emperador es va posar malalt i el sarcòfag va ser retornat a Samarcanda. El seu fill es va recuperar. Al 1941, un antropòleg rus va obrir la tomba per estudiar-ne les restes. La llegenda explica que l’antropòleg va trobar una inscripció que deia: “qualsevol que violi la meva tranquil•litat, en aquesta vida o en la següent, rebrà un càstig i misèries inevitables”, al dia següent de la troballa, Hitler va envair la Unió Soviètica causant 40 milions de morts”. En aquest mausoleu també trobem les tombes de Ulugbek i alguns dels mestres de Timur.
La primera visita no ens havia decepcionat, però ens quedava el símbol de Samarcanda: la plaça Registan. Sempre que penso amb la ruta de la seda penso en aquesta plaça que era el centre del comerç de la ciutat. En ella hi havia un basar i un “caravanserrall “ ( amb la Puri ja n’havíem vist a Turquia). Actualment hi trobem 3 imponents madrasses, amb rajoles blaves cobrint les façanes, les cúpules i els minarets. Són les mes antigues de la regió i encara que estan reconstruïdes, les seves restes han sobreviscut a uns quants terratrèmols. En la seva decoració es conserven textos en llengua àrab que estava prohibida durant el regim soviètic.
La madrassa Ulugbek és la més antiga i segurament el seu constructor hi va donar classes de matemàtiques, astronomia i filosofia. Està custodiada per 4 minarets on diuen que hi pujaven els estudiants per contemplar el sistema solar. En la decoració podem trobar mosaics amb temes d’astronomia.
A davant de la madrassa i trobem la seva germana, la madrassa de Sher Dor, la madrassa del lleó, construïda dos segles mes tard. A la façana hi trobem 2 minarets i dues cúpules bulboses. El seu pishtaq està decorat amb lleons ratllats (semblen tigres) que persegueixen uns cérvols.
Entre aquestes dues madrasses hi trobem una tercera, la madrassa de Tilla-Kori, la més moderna construïda a finals del segle XVII. El seu pati interior està ocupat totalment per botigues, també hi trobem una “yurta”. L’interior de la mesquita està decorat amb pa d’or sobre fons blau.
Deixem la plaça i caminem fins a la mesquita Bibi Khanym, que tenia que ser la mesquita més gran del món però diferents parts es van esfondrar i va ser destruïda per un terratrèmol a finals del segle XIX. Va ser reconstruïda a finals del segle XX i actualment podem veure un magnífic pishtaq de 19m d’alçada. Al centre del pati, trobem un enorme Alcorà de marbre obert, la tradició diu que qualsevol dona que passi per sota del llibre tindrà molts fills. La mesquita estava tancada.
L’última visita del matí ens porta fins el basar Siab, els venedors estan molt més acostumats als turistes que en altres que havíem visitat. Els dolços i els pans es troben situats en una nova construcció de columnes de fusta i realment ens vam sentir temptats de provar-ne alguns.
Vam dinar al Samarkand restaurant: ben decorat, amb reservats pels grups, moltes amanides i carn a la brasa. La sorpresa va ser el show musical.
A la tarda, i ja força cansats ens van portar a l’Observatori Ulughbek (segle XV).
L’observatori és una construcció interessantíssima que va permetre fer importants càlculs astronòmics a la gent de la seva època, però va ser destruït per fanàtics religiosos. Vam visitar també la tomba del profeta Daniel que es troba molt a prop de l’observatori. En el món hi ha varies tombes del profeta Daniel, aquí la llegenda diu que Timur va traslladar les restes del profeta des de Susa (Iran) ja que no aconseguia conquerir aquesta ciutat que estava protegida per la tomba del profeta. Ens vam para a fotografiar la mesquita de Hazret Hizr i finalment vam visitar una fàbrica de paper antic. Al vespre ens van acostar a la zona on teníem l’hotel i vam poder passejar o descansar tranquil•lament fins a l’hora de sopar. Vam sopar a l’Oasis Garden: ambient agradable amb jardins i música de fons.
26-04
Avui hem pogut dormir una mica més i després de l’esmorzar hem anat a visitar la Necròpolis de Shakhi-Zinda.
El complex de Shakhi-Zinda és un immens cementiri que inclou mesquites i mausoleus de les famílies més importants de Samarcanda del segle XI al segle XV. La majoria dels mausoleus estan decorats amb rajoles de magnífics colors. Ha esta un magnífic colofó del viatge.
Hem tornat a l’hotel on hem tingut temps de dutxar-nos, fer les maletes i dinar. A la tarda anem a l’estació i agafem el tren cap a Tashkent.
El viatge en tren dura 3h 30m, viatgem amb un tren modern, un Talgo. Arribem a l’hotel, sopem i anem a les habitacions a descansar i intentar dormir una mica.
27-04
A les 23h ja tenim que estar a la recepció, ens ofereixen te, cafè i alguna pasta. Ens traslladen a l’aeroport on vam esperar fins a les 2.20h per sortir en direcció Istanbul. Vam arribar a Barcelona als voltants de les 10.30 i a l’hora de dinar ja érem a casa.